En aquest blog, us presentarem tot el treball que hem estat fent durant el crèdit de síntesi. Aquest treball consisteix en fer diverses activitats i buscar informació de les diferents matèries treballades a classe. En general, tractarem el tema de l'exili causat per la guerra Civil Espanyola.
dimarts, 18 de març del 2014
dilluns, 17 de març del 2014
Creació d'un blog
En aquesta matèria ens expliquen com hem de crear un blog, els continguts que ha de tenir cada entrada i aprendre a afegir gadgets i etiquetes.
diumenge, 16 de març del 2014
Matemàtics a l'Exili
En aquest apartat hem treballat diferents matemàtics i la seva vida durant l'exili, hem hagut de buscar informació d'aquests i explicar-la. També, hem hagut de fer una mena d'estadística sobre els refugiats on hi representava el nombre de matemàtics que van haver de fugir a l'exili.
- Pere Pi Calleja, un dels personatges matemàtics, va néixer a Barcelona l'any 1907 i va morir al mateix lloc l'any 1986. Formava part d'una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses, ja que el seu pare va nèixer en aquest poble. Va estudiar professorat a Barcelona i l'any 1927 va obtenir un premi de la societat en un concurs de problemes matemàtics, i mes tard va realitzar estudis de doctorat. Es va exiliar en el camp d'Argelers i va poder sortir d'allá amb l'ajuda del seu avi. Mes tard s'instala a Buenos Aires i forma la unió matemàtica Argentina. Finalment torna a Catalunya, l'any 1947, va a visitar Roses i presentà la seva parella a la família i s'instala definitivament a Catalunya.
- Lluís Santaló, el segon personatge matemàtic, va néixer a Girona l'any 1914 i va morir a Buenos Aires l'any 2001. Va estudiar de doctorat a la Universitat de Madrid. Es va especialitzar en geometria en Hmburg l'any 1939. Va ser exiliat a França, i més tard, a Argentina, a la ciutat de Rosaria, en la Universitat del Litoral.
Més tard, es va instalar als Estats Units d'Amèrica i va treballar a Chicago Princenton. L'any 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries, per l'investigació científica. La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l'aplicació de les matemàtiques.
-Per últim, Ernest Coromines, el tecer personatge matemàtic, va néixer Barcelona l'any 1913 i va morir l'any 1992 a França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura en la Universitat de Barcelona. Va participar en la guerra Civil i es va exialiar a França. Més tard,s'exilià a Argentina, on treballa de professor de matemàtiques a la Universitat de Cuyó, càtedra d'estadística. Es va casar amb la cosina d'un conegut guerriller l'Ernesto. Entre 1947 i 1964 va viure a diferents cuitats a França. L'any 1964 s'instal·la definitivament en Amèrica i va treballar a la Universitat de Claude Bernard.
- Pere Pi Calleja, un dels personatges matemàtics, va néixer a Barcelona l'any 1907 i va morir al mateix lloc l'any 1986. Formava part d'una família molt extensa i unida que tenia relació amb Roses, ja que el seu pare va nèixer en aquest poble. Va estudiar professorat a Barcelona i l'any 1927 va obtenir un premi de la societat en un concurs de problemes matemàtics, i mes tard va realitzar estudis de doctorat. Es va exiliar en el camp d'Argelers i va poder sortir d'allá amb l'ajuda del seu avi. Mes tard s'instala a Buenos Aires i forma la unió matemàtica Argentina. Finalment torna a Catalunya, l'any 1947, va a visitar Roses i presentà la seva parella a la família i s'instala definitivament a Catalunya.
Més tard, es va instalar als Estats Units d'Amèrica i va treballar a Chicago Princenton. L'any 1983 va rebre el premi Príncep d'Astúries, per l'investigació científica. La Universitat de Girona li ha dedicat una càtedra honorífica en l'aplicació de les matemàtiques.
-Per últim, Ernest Coromines, el tecer personatge matemàtic, va néixer Barcelona l'any 1913 i va morir l'any 1992 a França. Va estudiar matemàtiques i arquitectura en la Universitat de Barcelona. Va participar en la guerra Civil i es va exialiar a França. Més tard,s'exilià a Argentina, on treballa de professor de matemàtiques a la Universitat de Cuyó, càtedra d'estadística. Es va casar amb la cosina d'un conegut guerriller l'Ernesto. Entre 1947 i 1964 va viure a diferents cuitats a França. L'any 1964 s'instal·la definitivament en Amèrica i va treballar a la Universitat de Claude Bernard.
dijous, 13 de març del 2014
Documentary about the refugees camp in Argeles
En la matèria d'anglès, hem vist un documental sobre els refugiats del camp d'Argèles i, a continuació, hem contestat les preguntes sobre aquest documental. El documental ha sigut molt trist, veure la recreació i les imatges reals ens han fet reflexionar i afirmar que acabar exiliat és molt dur.
Aqui teniu les respostes:
1. The borders of France were open the 6 of february, 1939
2. The spanish and catalan must walk 40 km on foot.
3. 449 Senegalese horsemen were guarding the refugees.
4. Because the francais order them to stay in their houses they didn't helped the refugees.
5. They sit between the others to make the ambient hot and don't freeze themselves.
6. Lung diseases, scurvy, and cerebral diseases were the most common diseases.
7. They went going truck by truck taking bread to get some food.
8. Chanois and his friend did clandestinely recording the life in Argeles
9. They bought fruits or greeness by money and thats how they trade.
10. Many women prostitute themselves to get some food for her son/daughter
11. The punishment was to make them do many turns on a roundabout
12. To don't get bored, someone was playing chess, anotherone was sewing.
Aqui teniu les respostes:
1. The borders of France were open the 6 of february, 1939
2. The spanish and catalan must walk 40 km on foot.
3. 449 Senegalese horsemen were guarding the refugees.
4. Because the francais order them to stay in their houses they didn't helped the refugees.
5. They sit between the others to make the ambient hot and don't freeze themselves.
6. Lung diseases, scurvy, and cerebral diseases were the most common diseases.
7. They went going truck by truck taking bread to get some food.
8. Chanois and his friend did clandestinely recording the life in Argeles
9. They bought fruits or greeness by money and thats how they trade.
10. Many women prostitute themselves to get some food for her son/daughter
11. The punishment was to make them do many turns on a roundabout
12. To don't get bored, someone was playing chess, anotherone was sewing.
dilluns, 10 de març del 2014
Espais protegits a Catalunya
Aquesta és la part més ampliada de tot el dossier d'aquest crèdit de síntesi, ja que expliquem tota la historia, des del principi fins al final, amb tots els fets que han anat passat durant l'exili. Us presentarem en el blog, una mica la història de l'exili i la Guerra Civil Espanyola.
I també hem treballat els espais protegits a Catalunya:
Lles zones on hi ha mes espais naturals protegits a Catalunya és al nord-est i al nord-oest de Catalunya. Hi han diverses maneres per a la protecció i conservació dels espais naturals. Una de les maneres és el Pla d'espai d'interes natural que es va aprovar el 14 de setembre de 1996. Aques mètode estableis la classificació dels espais naturals en cinc valors; el científic, l'ecològic, el paisatgístic, el cultural i el social.
El Cap de Creus es una àrea protegida perquè és un paisatge d'interés nacional.
La guerra Civil a Espanya es va iniciar al 1936 fins al 1939, les tropes rebels de Franco van ocupar Barcelona i això correspon a la fase final de la guerra. En aquesta guerra s'enfronten dos bàndols; els republicans i els franquistes, va guanyar Franco i va posar una dictadura fins a la seva mort. La població que lluita per la legalitat democràtica té una reacció de silenci, el silenci dels vençuts.
Després d'aquesta guerra perduda va haver de marxar molta gent, es creu que van passar entre els camins de les comarques i els que van passar-hi per l'Alt Empordà, eren gairebé mig milió de persones.
El coll de Manrella, el coll de Lli , Can Barris, Castell de Sant Ferran, Castell de Perelada i la mina del Negón, són alguns dels camins de l'exili.
Els que fugien, van arribar a França, on van ser rebuts molt malament, els hi van prometre llocs d'acollida, i l'únic que els hi van donar era un camp de refugiats. Era una platja. Les seves tendes de campanya eren les mantes que portaven mullades, posaven quatre pals i les aguantaven per poder ficar-s'hi dins i no passar fred, però amb una bufetada de vent tot queia. Un Febrer del 1939, estar en aquelles platges era molt dur, feia molta fred, no tenien protecció, no tenien menjar ni aigua potable, molts patien malalties. S'alimentaven de pa, que els soldats els hi tiraven de fora, semblaven gossos. Havien perdut la dignitat.
Un dels personatges més importants que hi va haver en l'exili entre altres, va ser Lluís Company, que va ser un polític d'ideologia Catalana i líder de la esquerra republicana, president de la generalitat de Catalunya. Va ser fusellat al castell de Montjuià.
Herois clàssics exiliats
En l'apartat de mitologia, hem llegit la hstòria de Bel·lerofont i la Quimera, ja treballada a classe i a continuació, hem contestat unes preguntes sobre aquesta. Ja que està relacionada amb fets mitològics de l'exili, on fins i tot els més poderosos, els herois, eren exiliats del seu poble.
La història d'aquest mite tracta de Bel·lerofont i la Quimera.
Bel·lerofont era un príncep de Corint que va haver d'exiliar-se per haver matat accidentalment a un home. Matar algú era una de les pitjors taques per a la reputació, així que va anar cap a Tirint, on el seu rei, Pretos, el podia purificar. Quan l'ha acabat de purificar el va acollir al seu castell. Aleshores, Estenebea, que era la dona de Pretos, es va sentir atreta per Bel·lerofont i el va seguir. En Bel·lerofont no volia trair al seu rei i la Rreina ofesa es va voler venjar. Va començar a mentir al seu marit diguent-li que era Bel·lerofont que volia passar una nit amb ella.
Pretos, no podia matar a Bel·lerofont, i per aixó va enviar l'heroi a Lícia, a casa de Jòbat, pare d'Estenebea, per així fer-li arribar una carta on posava que havia de matar a Bel·lerofont.
Quan Jòbat va llegir la carta, va enviar l'heroi a lluitar contra una bèstia monstruosa que menjava els seus ramats: Quimera.
La lluita amb la quimera:
Quimera era un monstre que tenia la part de davant de lleó, la del darrere de serp i, sobre del llom, un cap de cabra que llençava foc. Bel·lerofont, amb l'ajuda del Pegàs, van matar el monstre.
Quan Jòbar va veure això, llavors va donar una de les seves filles com a esposa i el va fer hereu del regne.
Bel·lerofont, no va tenir un final feliç, perquè va voler arribar amb el Pegàs fins al palau dels déus, però Zeus el va farir amb un llamp i finalment, Bel·lerofont es va precipitar i va morir.
La història d'aquest mite tracta de Bel·lerofont i la Quimera.
Bel·lerofont era un príncep de Corint que va haver d'exiliar-se per haver matat accidentalment a un home. Matar algú era una de les pitjors taques per a la reputació, així que va anar cap a Tirint, on el seu rei, Pretos, el podia purificar. Quan l'ha acabat de purificar el va acollir al seu castell. Aleshores, Estenebea, que era la dona de Pretos, es va sentir atreta per Bel·lerofont i el va seguir. En Bel·lerofont no volia trair al seu rei i la Rreina ofesa es va voler venjar. Va començar a mentir al seu marit diguent-li que era Bel·lerofont que volia passar una nit amb ella.
Pretos, no podia matar a Bel·lerofont, i per aixó va enviar l'heroi a Lícia, a casa de Jòbat, pare d'Estenebea, per així fer-li arribar una carta on posava que havia de matar a Bel·lerofont.
Quan Jòbat va llegir la carta, va enviar l'heroi a lluitar contra una bèstia monstruosa que menjava els seus ramats: Quimera.
La lluita amb la quimera:
Quimera era un monstre que tenia la part de davant de lleó, la del darrere de serp i, sobre del llom, un cap de cabra que llençava foc. Bel·lerofont, amb l'ajuda del Pegàs, van matar el monstre.
Quan Jòbar va veure això, llavors va donar una de les seves filles com a esposa i el va fer hereu del regne.
Bel·lerofont, no va tenir un final feliç, perquè va voler arribar amb el Pegàs fins al palau dels déus, però Zeus el va farir amb un llamp i finalment, Bel·lerofont es va precipitar i va morir.
Una de les activitats que hem fet:
HORITZONTALS:
2. Personatge quer lluità contra Tebes.
4. La millor germana del món
6. Autor de la tragèdia 'Èdip rei'
8. Què va fordar-se Èdip?
10. Cunyat i tiet d'Èdip.
11. Monstre mig dona mig lleó.
12. Germana d'Antígona
13. Estimat cosí d'Antígona
VERTICALS:
1. Mare i alhora esposa del seu propi fill
3. Esposa de Creont
5. L'oracle predilecta de tots els grecs.
7. Ciutat on va exiliar-se Èdip.
9. Va ser assassinat pel seu propi fill.
10. Ciutat on va crèixer Èdip.
13. Qui és l'ésser que pel matí camina amb quatre potes, al migdia amb dues i a la nit amb tres?
Informació de les quatre versions
Aquests són els diferents instruments de cadascuna de les versions següents:
Luís Llach: baix
Ovidi Motllor: guitarra
Inmigrasors: bateria, guitarra, baix
Carles Belda: acordió
De totes aquestes, la versió que més ens ha agradat ha sigut la de Carles Bleda, ja que és la més 'mogudeta' i la que més ens ha cridat l'atenció.
La versió que creiem que és la més adequada a l'esperit que devien sentir els exiliats és la d'Ovidi, ja que és la que més transmet aquell sentiment de tristor i engoixa.
Pau Casals (1876-1973) va ser director i compositor català. Va fer una interpretació del cant dels ocells i ha esdevingut un símbol de Pau. Al 1931, amb l'exili va fer un concert a Montjoia. Es va exiliar a París, però amb l'entrada dels Nazis es va haver d'exiliar a Amèrica del Nord. També ha composat l'himne de les Nacions Unides.
Luís Llach: baix
Ovidi Motllor: guitarra
Inmigrasors: bateria, guitarra, baix
Carles Belda: acordió
De totes aquestes, la versió que més ens ha agradat ha sigut la de Carles Bleda, ja que és la més 'mogudeta' i la que més ens ha cridat l'atenció.
La versió que creiem que és la més adequada a l'esperit que devien sentir els exiliats és la d'Ovidi, ja que és la que més transmet aquell sentiment de tristor i engoixa.
Pau Casals (1876-1973) va ser director i compositor català. Va fer una interpretació del cant dels ocells i ha esdevingut un símbol de Pau. Al 1931, amb l'exili va fer un concert a Montjoia. Es va exiliar a París, però amb l'entrada dels Nazis es va haver d'exiliar a Amèrica del Nord. També ha composat l'himne de les Nacions Unides.
Corrandes d'Exili
En l'apartat de música hem tractat el poema 'Corrandes d'Exili', com ja diu el títol. Hem buscat informació sobre l'autor d'aquest poema, Pere Quart i hem explicat una mica la seva biografia i el fet de que hagui escrit el poema. A continuació, hem explica la instrumentació de cada tipus de versions de poemes diferents que ens han donat, i hem escollit entre tots els membres del grup la que més ens agradava i finalment, hem relacionat la versió que està més relacionada amb l'espirit del neixament dels exilis.
-Joan Oliver i Sallarès, que va nèixer a Sabadell el 29 de nivembre de 1899 i va morir a Barcelona, el 18 de juny de l'any 1986, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, és considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana. Durant la Guerra Civil Espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Va ser nomenat president de l'Associació d'Escriptors Catalans.. A més, va convertir-se en cofundador i cap de publicacions de la Institució de les lletres Catalanes i autor de la lletra de l'himne de l'exèrcit popular català. Acabada la guerra s'exilià primer a França, s'embarcà cap a Buenos Aires i s'establí definitivament a Santiago de Xile, on va fundar l'editorial El Pi de les Tres Branques i on hi va viure vuit anys.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
L'alimentació i malalties durant l'exili
L'alimentació d'una dona embarassada:
Ha de ser molt completada i sobretot menjar moltes fruites i verdures, ja que ens comporten vitamines i minerals; pa, cereals i integrals, que aporten energia; llet i productes làctics, que són els que ens aporten calci, i finalment, carn, ous, llegums...que són rics en proteïnes.
Dieta setmanal correcta d'una dona embarassada:
Pel que fa a la Maternitat d'Elna, els hi donaven fruites i verdures en bon estat, els hi donaven làctis; llet, iogurts, formatge...
I també els hi donaven aigua potable. Era una bona dieta amb tots els nutrients que necessitaven.
Les diferències de l'alimentació entre el camp d'Argelers i la Maternitat d'Elna, eren molt grans, ja que en el camp de concentració només menjaven pa i aigua i moltes vegades menjaven el pa amb la sorra de la platja, i l'aigua que bebien era molt salada perquè el lloc d'on trellen l'aigua estava molt a prop de l'aigua del mar. En canvi quan arrivaven a la Maternitat d'Elna, s'alimentaven molt bé, menjaven fruites i verdures, bevien aigua potable, llet. En conclusió, s'alimentaven molt bé i tenien una dieta sana.
Enfermetats:
-La desnutrició és un trastorn alimentari que consisteix, es produeiix quan l'organisme no diposa d'aliments necessaris pel funcionament dels seus òrgans vitals. Ha gastat le seves pròpies reserves energètiques en busca de nutrients i l'energia que necessita per sobreviure.
-Els polls són insectes porasitoris sense ales que a causa de la mala higiene, o tacor-se el cap amb mans brutes, vivien en el cap de les persones i s'alimenten de la seva sang. Els polls són molt contagiosos, ja sigui per contacte o l'ús de compartir efectes personals.
-La sonra és una enfermetat de la pell producida per un àcar, que es pot contagiar amb facilitat. Afecta a tot tipus de pell i es transmet per contacte directe amb una persona afectada. Es produeix a causa de la mala higiene i el contacte de pell en pell entre persones diferents.
-La disentria són trastorns gastrointestinals caracteritzats per una inflamació dels intestins, especialment del còlon. Causa diarrea, dolor d'abdominals, etc... Es produeix a partir d'aliments contaminats o en mal estat.
Condicins de vida entre la Maternitat d'Elna i els camps d'Argelers:
Néixer a la maternitat d'Elna
En la part de biologia, hem treballat la diferència de vida que hi havia entre la Maternitat d'Elna i els camps d'Argelers. Com vivia la gent, com s'alimentava, com mantenien la seva higiene, i les diferents malalties i enfermetats que patien degut a la mala alimentació i la mala higiene. El tema que més hem tractant d'aquest apartat és el de les dones embarassades i els neixamets dels infants, els trastorns alimentaris que patien moltes dones i lo dur que era veure el seu fill, després d'unes quantes setmanes morir, degut a la falta d'alimentació, és a dir, de llet. La part més interessada era la de fer una dieta setmanal equilibrada per una dona embarassada.
I, a més el dilluns ens ha visitat l'autora del llibre "la maternitat d'Elna", l'Assumpte Montellà. El primer tema del que ens ha parlat, ha sigut què feia perquè els entrevistats parlessin d'aquest tema tan delicat com és la guerra Civil i l'exili. Ens ha explicat que abans de parlar sobre aquest tema, primer havia de fer-se amiga i agafar confiança amb els exiliats, d'aquesta manera li explicaven els fets, detall a detall. Després, ha compartit amb nosaltres unes entrevistes que va fer a un tinent de la república i una dona embarassada en el moment de l'exili. Aquestes entrevistes van ser molt dures, sobretot la de la dona embarassada, ja que ens ha dit que ella encara no estava preparada per saber aquesta història. En mig de l'explicació, ens va fer una pregunta: "Què us emportarieu si ara mateix haguèssiu de marxar del país?". Després de fer-nos aquesta pregunta hem reflexionat sobre com vivien a la platja d'Argelers. Finalment, ens ha parlat de la senyoreta Isabel, era una dona que va salvar 597 nadons, ja que va ajudar a les embarassades que estaven a la platja i les va portar a un edifici on podien donar a llum, almenys en unes bones condicions. Per acabar la xerrada ens ha tornat a preguntar què ens emportaríem i és quan ens hem adonat de que l'exili és més que un fet, és un sentiment que destrueix a una persona, ja que t´ho treu tot, et deixa sol, i sense res.
I, a més el dilluns ens ha visitat l'autora del llibre "la maternitat d'Elna", l'Assumpte Montellà. El primer tema del que ens ha parlat, ha sigut què feia perquè els entrevistats parlessin d'aquest tema tan delicat com és la guerra Civil i l'exili. Ens ha explicat que abans de parlar sobre aquest tema, primer havia de fer-se amiga i agafar confiança amb els exiliats, d'aquesta manera li explicaven els fets, detall a detall. Després, ha compartit amb nosaltres unes entrevistes que va fer a un tinent de la república i una dona embarassada en el moment de l'exili. Aquestes entrevistes van ser molt dures, sobretot la de la dona embarassada, ja que ens ha dit que ella encara no estava preparada per saber aquesta història. En mig de l'explicació, ens va fer una pregunta: "Què us emportarieu si ara mateix haguèssiu de marxar del país?". Després de fer-nos aquesta pregunta hem reflexionat sobre com vivien a la platja d'Argelers. Finalment, ens ha parlat de la senyoreta Isabel, era una dona que va salvar 597 nadons, ja que va ajudar a les embarassades que estaven a la platja i les va portar a un edifici on podien donar a llum, almenys en unes bones condicions. Per acabar la xerrada ens ha tornat a preguntar què ens emportaríem i és quan ens hem adonat de que l'exili és més que un fet, és un sentiment que destrueix a una persona, ja que t´ho treu tot, et deixa sol, i sense res.
diumenge, 9 de març del 2014
Josep Palau i Fabre
Aquest és un dels escriptors catalans que va patir l'exili, i entre d'altres l'hem escollit, i hem buscat informació sobre aquest home i la seva vida en aquella època. També, hem intentat reescriure la seva sensació i el seu sentiment després de haver passat per tot allò, i haver-ho viscut en directe.
Doncs Josep Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1917 i va morir el 23 de Febrer de 2008. Va ser un polifacètic autor poètic i crític d'art barceloní, un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso.
A mes de poesia, va escriure obres de teatre, narratives breus i ensajos. Palau i Fabre també va ser traductor. Va traduir al català obres d'Antoni Artaud, Arthur Rimbaud, Honoré de Blazac i del llibre del ''Cartas de amor de Mariana Alcoforado (la monja portugesa).
Vivía en la població barcelonesa de Caledetes i aquí es troba la Fundació Palau (innaugurada en Maig de l'any 2003).
Algunes obres:
Balades amargues: 1942
Cortes despullats: 1983
Teatre de Don Joan:2003
Doncs Josep Palau i Fabre va néixer a Barcelona el 21 d'abril de 1917 i va morir el 23 de Febrer de 2008. Va ser un polifacètic autor poètic i crític d'art barceloní, un dels màxims especialistes en l'obra del pintor Pablo Picasso.
A mes de poesia, va escriure obres de teatre, narratives breus i ensajos. Palau i Fabre també va ser traductor. Va traduir al català obres d'Antoni Artaud, Arthur Rimbaud, Honoré de Blazac i del llibre del ''Cartas de amor de Mariana Alcoforado (la monja portugesa).
Vivía en la població barcelonesa de Caledetes i aquí es troba la Fundació Palau (innaugurada en Maig de l'any 2003).
Algunes obres:
Balades amargues: 1942
Cortes despullats: 1983
Teatre de Don Joan:2003
Quaderns de l'exili:
Els últims dies de Lluís Company van ser en el castell de Montjuic. El dia 15 d'Octubre de 1940 a dos quarts de set del matí és afussellat en el fossat del castell per la Guàrdia Civil. No va voler que li enbenenessin els ulls. Diu el defensor que va anar a la mort més tranquil que tots els senyors que hi havien allí. Dirigint-se a la Guàrdia Civil va dir: Afuselleu un home honrat. Les seves darreres paraules van ser: VISCA CATALUNYA!
L'aspecte que més ens ha impresionat és el fet de que hagi anat a la mort tan tranquil.
La Universitat de Colúmbia de Nova York, té en curs de publicació un Dictionary of Modern European Literature, en el qual la literatura catalana de la renaixença ençà serà estudiada amb tota amplitud.
L'article, quan diu ''El nostre Sinaí'', es refereix al Montserrat. Però l'autèntica muntanya està a Egipte.
Aquesta comparació s'estableix perquè com que Sanaí és una muntanya sagrada, quan diu ''el nostre Sanaí'' es refereix a que és una muntanya especial per a ell.
Un poeta en el exilio
En este apartado hemos contestado unas preguntas sobre la película 'Soldados de Salamina', vista en clase de Castellano. Hemos hablado un poco del autor Antonio Machado, que es el poeta que escribió un poema sobre el exilio, y finalmente, hemos creado un reportaje y una entrevista sobre la información que hemos investigado. A continuación, tenéis nuestro reportaje y nuestra entrevista.
Antonio Machado Ruiz nació en Sevilla el 26 de junio del 1875, y falleció en Colliure, el 22 de febrero de 1939, fue un poeta español. Miembro tardío de la Generación del 98 y uno de sus miembros más representativos. Era médico y profesor de Ciencias Naturales. En 1889 empezó sus estudios de bachillerato, primero en el instituto San Isidoro y después en Cardenal Cisneros. Es en esa época cuando se aficionó al teatro junto a su hermano, y comenzó a asistir a tertulias. Machado interrumpió varias veces sus estudios, afectado por los problemas económicos de su familia tras la muerte de su padre en 1893. En 1899, Antonio Machado viajó a París, donde vivía su hermano el poeta Manuel, con quien en lo sucesivo emprendería una carrera conjunta de autores dramáticos, y trabajó de traductor para la Editorial Garnier. El año 1932 obtuvo la cátedra de Francés delInstituto Calderón de la Barca de Madrid y en 1935 la del Cervantes. Con el estallido de la Guerra Civil Española marchó a . Vivió en Valencia, la localidad de Rocafort desde noviembre de 1936 hasta abril de 1938 en que fue evacuado a Barcelona. En 1937 publicó La guerra. Entre 1937 y 1939, Machado publicó un total de 26 artículos en La Vanguardia.
Escribió textos en prosa que luego serían recogidos en los dos apócrifos Juan de Mairena y Abel Martín. Sentía un gran interés por la Filosofía y se licenció a trancas y barrancas en esta materia en la Universidad Central.
Antonio Machado Ruiz nació en Sevilla el 26 de junio del 1875, y falleció en Colliure, el 22 de febrero de 1939, fue un poeta español. Miembro tardío de la Generación del 98 y uno de sus miembros más representativos. Era médico y profesor de Ciencias Naturales. En 1889 empezó sus estudios de bachillerato, primero en el instituto San Isidoro y después en Cardenal Cisneros. Es en esa época cuando se aficionó al teatro junto a su hermano, y comenzó a asistir a tertulias. Machado interrumpió varias veces sus estudios, afectado por los problemas económicos de su familia tras la muerte de su padre en 1893. En 1899, Antonio Machado viajó a París, donde vivía su hermano el poeta Manuel, con quien en lo sucesivo emprendería una carrera conjunta de autores dramáticos, y trabajó de traductor para la Editorial Garnier. El año 1932 obtuvo la cátedra de Francés delInstituto Calderón de la Barca de Madrid y en 1935 la del Cervantes. Con el estallido de la Guerra Civil Española marchó a . Vivió en Valencia, la localidad de Rocafort desde noviembre de 1936 hasta abril de 1938 en que fue evacuado a Barcelona. En 1937 publicó La guerra. Entre 1937 y 1939, Machado publicó un total de 26 artículos en La Vanguardia.
Escribió textos en prosa que luego serían recogidos en los dos apócrifos Juan de Mairena y Abel Martín. Sentía un gran interés por la Filosofía y se licenció a trancas y barrancas en esta materia en la Universidad Central.
A continuación, tienes el reportaje que hemos echo:
Y aquí, la entrevista que nos hemos inventado sobre Antonio Machado:
dissabte, 8 de març del 2014
Subscriure's a:
Missatges (Atom)